Els instruments dels àngels, al Cant de la Sibil·la de València

El divendres 15 de desembre Capella de Ministrers va oferir la representació del drama paralitúrgic El Cant de la Sibil·la a la Catedral de València. Es tracta d’una tradició medieval  originada al serle XIII que el grup va recuperar a 2012, enguany junt amb la Coral Catedralicia i l’Escolania de la Verge dels Desamparats, així com l’Asociació de Campaners de la Catedral de València i la Escola Superior d’Art Dramática. Capella de Ministrers utilitza per a la interpretació les rèpliques dels instruments que apareixen als frescos dels àngels músics sobre l’altar major de la Catedral, de l’any 1472, que es poden visitar els caps de setmana al cor de l’esglèsia del Monestir de Sant Miquel dels Reis.

El Cant de la Sibil·la es un cant profètic que antigament s’escenificava la nit de Nadal a les diferents catedrals de la Península, especialment a l’Antiga Corona d’Aragó. La tradicional representació que de tanta popularitat va gaudir, va perdre la seua pràctica amb el Concili de Trento, mantenint-se encara hui a Mallorca i l’Alguer. De les moltes versions que es conserven del Cant de la Sibil·la es restaura en aquestos concerts la versió valenciana, amb les influències que sobre ella va exercir la tradició toledana y les seues vinculacions amb la mallorquina, declarada a 2010 per la UNESCO Patrimoni Inmaterial de la Humanitat.

Enguany com a novetat s’ha recuperat el vestuari a l’estil del segle XV empleat a la desfilada celebrada a València a 2008, quan es va conmemorar el 800 aniversari del naixement de Jaume I i els 550 anys de la mort d’Alfons el Magnànim.

Les sibil·les eren dones que es creíen inspirades pels déus, sempre verges y profetes. De totes elles era la Sibil·la Eritrea la que anunciava el día del Judici Final i la arribada de Jesucrist.

La melodia del Iudicii signum, hereva del préstec melòdic de les Cantigues de Santa María d’Alfons X el Savi, es una composició posada en boca de la Sibila Eritrea que solia cantar-se al final de l’última lliçó dels Maitines de la Nit de Nadal fins que es va suprimir arran de les reformes litúrgiques sorgides del Concili de Trento. Ampliament difundida per Europa occidental degut al seu missatge, la seua primera adaptació al romanç correspon a una de les Cantigues, Madre de Deus (CSM 422), que va ser seguida un segle més tard per altres adaptacions en llengua catalana i castellana.

Conegudes popularment com Cant de la Sibil·la, les versions més tardies incorporen estrofes al·lusives a la Verge, intervenció a la qual s’implora en el Judici final. En aquest sentit conten amb el precedent d’un extraordinari sirventés del trovador Peire Cardenal al que es referix a les recriminacions que pensa que Déu li farà al día del Judici. Escrit al voltant de 1232, Cardenal, del que conta la seua vida que “molt fo onratz e grazitz” pel rei don Jaume, conclou amb un prec a la Verge: “Per merce·us prec, donna sancta Maria,/ c’al vostre Fill mi fassas garantia”.

Amb la intenció de despertar l’interés en una celebració històrica que mereix la seua restauració, que ens fa reflexionar sobre la vinguda de Crist al món i el més enllà, en aquesta tradició que ha sigut i és de tots nosaltres, Capella de Ministrers recupera aquest patrimoni musical y religiós.