Cançons de trobadors

 

2.pngEls trobadors i trobers eren poetes-músics l’activitat dels quals la desenvoluparen a la França dels segles XII i XIII, els troubadours al sur de França, Midi, amb llengua provençal (langue d’oc) i amb una inspiració original basada en la cultura morisca, que més tard s’expandí cap al nord de França amb els trouvères, els quals varen escriure amb el dialecte francés del que prové el francés modern (langue d’oil). Desgraciadament dels més de 2500 poemes de trobadors sols es conserva la música de 282, no així amb els dels trobers dels que es conserven melodies dels més dels 4000 poemes escrits, inclús amb variants sobre alguns d’ells. El primer centre trobador pareix que fou Poitiers, d’allí s’estén a Bordeaux, al nord d’Italia i cap a l’Antiga Corona d’Aragó.

Amb l’expansió que Jaume I realitza cap a la Península Ibèrica es crea una polèmica entre el i l’opinió Occitana que no es queda al marge de la crítica dels trobadors del sur de França, els quals la qualifiquen com traidora a la política paterna del Rei. La cesió dels drets d’Occitania a Lluís XI de França determina el seu interés per conquerir els regnes a la Península Ibèrica. Sense ser rei mecenas de les arts, més be dedicat a les conqueste bèliques, Jaume I no deixà al marge les diverses manifestacions culturals, tant les pròpies de les terres que conqueria a l’Islam com les de la seua terra d’origen. Així diversos foren els joglars i trobadors que el seguien i cantaven les seus gestes a Montpellier, Tortosa, Xàtiva… Cerverí de Girona, qui presenta al Rei com amador i comprensiu de la poesia, Peire Cardenal, Guiraut Riquier, Elias Cairel, Aimeric de Peghilhan i molts d’altres. Així doncs els reis succesors de Jaume I fins al començament del segle XIV (Pere II, Alfons el Lliberal, Jaume II…) estigueren envoltats i visqueren amb l’art i la música trobadoresca, tradició que perduraria durant tot el segle XIV i fins l’arribada del gran rei mecenas de la música i les arts que fou Alfons el Magnànim.

blogging-2.png

Amb els trobadors la música i la poesia es combinaren al servei de l’ideal de l’amor cortesà. El tema principal en la poesia trobadoresca és l’amor en els seus diversos aspectes i era la necessitat d’expresar-lo tan succintament com el que fora possible el que els portà a l’establiment de diversos gèneres (canso, pastorelas, albas…). Les cançons amatòries eren aristocràtiques i en elles s’amaga la sensualitat de l’amor desde la distància, amb respecte i submissió a un ésser idolagrat i inassequible. El mateix sentit es mantenia en les cançons religioses de lloança a la Verge Maria. Altres temes que es tracten en els poemes dels tobadors són els de caràcter moral, polític i satíric (sirventés, tensó…), els fúnebres o de plor (plany)… tots ells sota diverses formes poètiques com el rondó (alternància de tornada i cobles), el vilerai (tornada i coples sense interrupció), balada (tornada alternant cada tres estrofes…).

Bernat de Ventadorm (c1130-1190), fou tal vegada el trobador provençal de major senibilitat, demostradaa en la seua cançó A! Tantas bonas chansos. En la cançó Can vei la lauzeta mover trobem un exemple de cançó amorosa amb queixes de l’amant “Ay de mi tant que creia saber d’amor i tan poc conec…” Al Misteri d’Elx es fa referència a diverses melodies amb les que es canten algunes estrofes, d’elles moltes desconegudes, encara que respecte al que fa a aquesta cançó de Ventadorm es fa el següent anunci: E responguen tantost les donzelles: “Senyora, tot nostre voler” al so de “Quant vey la lauzete mover”. Així també ocorre a les Cobles fetes per lo precios Cors de Jesu Christ per alguns homens de Valencia que es cantaven amb melodies d’altres cançons de trobadors.

De Peire Vidal (c1175-c210) es diu que cantava millor que ningú arreu del món i enamorava a totes les dames que veia i volien amor, i totes li deien que dirien i farien el que ell volgués; es figurava ser el millor cavaller del món, dedicant la majoria de les seues cançons a temes relacionats amb l’Antiga Corona d’Aragó cita sovint al Rei Alfons II i d’ell interpretem dos sirventés Jes per temps i S’ieu fos en cort. També Raimbaut de Vaqeiras (c1150-1207) es creu que estigué a la cort de N’Alfons II. Fou fill d’un pobre cavaller de Provença i va servir a la cort del príncep d’Aurenga, a la seua dama li deia Bel Cavalier i sobre ella trobava moltes i bones cançons, amb el marqués Bonifacio marxà a Romania on morí amb possessió de terres i grans rendes al regnat de Salònica. Giraut de Bornelh (c1140-c1200), fou el mestre dels trobadors i encara li diuen així aquells que entenen de paraules subtils i ben expostes sobre l’amor i el seny. Juntament amb ell Aimeric de Peghilhan (c1175-c1230) qui li dedica al Rei Alfons el sirventés En greu pantais. D’ell es diu que cantava malament però a enamorar-se d’una veïna seua burgesa aprengué a trobar, i feu sobre ella moltes bones cançons, però les disputes amb el seu marit el feren fugir de Catalunya on Guillén de Berguedá el feu joglar, presentant-lo al rei Alfons II qui el va acréixer amb honors i arnès. Del trobador català Berenguer de Palou (1150-1185) seleccionem les cançons amatòries De la iensor, Tant m’abelis, Dona, la ienser i Aital dona. “Fou de Catalognia, del contat de Rossillon. Paubres cavalliers fo, mas adregs et enseignatz e bons d’armas. E trobet ben cansos, e cantava de N’Ernesen d’Avignon, moiller d’En Arnaut d’Avignon, fils de Na Maria de Peiralada“. Peire Cardenal (¿1180-?1278), estimat a Tolosa i a la cort d’en Jaume I, en el sirventés Un sirventesc novel interpel·la a Déu exigint-lo comptes, que li objectarà el dia del Juí Final, pel seu tractament a la humanitat. S’anc vos ame i Amors, mercé no sia són dues de les poques cançons escrites en català i provinents de l’Arxiu de Sant Joan de les Abadesses. Pere Raimon de tolosa el Vell fou fill d’un burgès, es feu joglar i estigué a la cort d’Alfons d’Aragó, fent-lo el Rei grans honors, era home savi i subtil i va saber ben trobar i cantar.

Sols una part xicoteta de la música de trobadors es conserva en forma de notació mensural el que fa que la interpretació del ritme siga un dels major problemes a l’hora de recuperar aquest repertori. La utilització de textos en llengua romanç determina fonamentalment la mètrica de l’obra trobadoresca, no acceptant-se hui en dia versions que es cenyisquen a ritmes modals i que creen conflictes entre el text i la música. Fer una interpretació flexible i declamada assegura una unió perfecta d’ambdós, trobant-se aleshores davant l’evidència d’una estructura musical subordinada totalmente a la poesia.

Carles Magraner

Text inclòs al disc Trobadors de Capella de Ministrers. Disponible en Spotify