Sobre els criteris d’interpretació de música històrica

La interpretació de la música antiga, i en particular la de l’edat mitjana i el Renaixement primerenc, ha experimentat en l’últim quart de segle canvis importants. Fa vint-i-cinc anys imperava un historicisme rigorós, influït per una brillant generació de musicòlegs la principal comesa dels quals va ser la de posar a disposició de l’intèrpret una ingent quantitat de repertori sumit en l’oblit. A manera de mimesi de l’ideal del musicòleg, l’intèrpret, assistit per una plèiade de constructors d’instruments “a l’antiga”, perseguia allò que s’ha anomenat “el so original” sense adonar-se que el seu somni era una espècie de quimera i no solament per la naturalesa mateixa del so.

Mentre la física no prove el contrari, el viatge al passat no és factible, tot i que hi haja formes d’aproximar-s’hi des de l’inestable present. […] Canvien les circumstàncies, canviem nosaltres, com a individus i com a generació, i igualment canvia la nostra percepció de l’entorn i de tot allò que ens proposem observar, tret que obeïsca a regles infalibles. A tot això cal afegir el fet que no ens és possible desprendre’ns del nostre present, des del qual ho jutgem tot i a través del qual es construeix la nostra pròpia realitat.

Vol dir això que el passat, del qual només queden els documents o la informació que haja generat, independentment de la seua naturalesa, és una reconstrucció o una interpretació canviant segons el present. S’entén que aquesta informació de cap manera és completa, perquè no existeix una crònica exhaustiva de l’esdevenir històric, a la qual si tendeixen les actuals xarxes de la informació es fa més escassa com més ens allunyem en el temps.

De la informació que ens arriba del passat, podem fer-ne ús de dues formes ben distintes. Una consisteix a atindre’ns a les simples dades tractant de manipular-les tan poc com siga possible, amb la qual cosa en el cas de la música n’obtindrem una  interpretació històrica sempre relativa. L’altra consisteix a fer-ne ús d’acord amb la nostra pròpia fantasia. La diferència és la mateixa que la que existeix entre un llibre d’història i una novel·la històrica, que en ambdós casos impliquen elements de subjectivitat dels quals tracta de desfer-se l’historiador mentre que el novel·lista s’hi recrea. Sempre caben les mitges tintes, les concessions a l’oïdor a partir de plantejaments en general historicistes, que corren el perill d’intentar ocultar una falta de criteri de l’intèrpret. […]

Maricarmen Gómez Muntané

Text inclòs en el disc El cicle de la vida (2012) de Capella de Ministrers

portadas copia

__

The way in which Early Music and especially that of the Middle Ages and the first Renaissance is interpreted has changed a lot over the past twenty five years. One score and five years ago, rigorous historicism was mandatory, influenced by a brilliant generation of musicologists whose main purpose was to provide the interpreter with an enormous repertoire hitherto almost forgotten. More or less mimetic with the musicologist’s ideal, the interpreter, assisted by a host of instrument craftsmen “after ancient art”, pursued what has been called “the original sound”, without realising that it was a chimerical dream, not alone due to the very nature of music.

As long as physics does not prove otherwise, we cannot travel back in time, even though there are ways to approach it from an unstable present. […] Circumstances change, we change as individuals and as a generation and so does our perception of what surrounds us and of whatever we mean to observe, except when immutable rules have to be followed. Moreover, we cannot free ourselves from our present, the point from which we assess every thing and which constructs our own reality.

What I mean to say is that the only things from the past that remain extant are the documents or the information it generated, of whatever nature, and what we do is to waveringly reconstruct or reinterpret from the standpoint of our present day. It goes without saying that the information cannot, by any means, be complete. There is no comprehensive chronicle of everyday life like the present day information networks pretend to serve; and this scantiness increases the further we go back in time. 

We can make use of the information we have of the past in two perfectly different ways. One is to stick to the bare facts and try to manipulate them as little as possible, which, in the case of music, presupposes that we shall persistently obtain a relative historicist interpretation. The other is to make use of them according to our own fancies. The differences are more or less like the ones existing between a history book and a historical novel. In both there are elements of subjectivity, which the historian tries to avoid and the novelist loves to delve in. There are always intermediate possibilities, the concessions to a public from generally historicist standpoints, which run the risk of concealing a lack of criterion on the part of the interpreter. […]

Maricarmen Gómez Muntané

Text included on the CD El cicle de la vida (2012) by Capella de Ministrers