El Cortesano és un espectacle musical i teatral que recrea l’entorn cortesà d’una ciutat europea caracteritzada per la riquesa cultural i artística així com por els seus vincles amb les principals ciutats europees durant el Renaixement i la influència sobre ella de la Itàlia humanista i Flandes A través d’un text elaborat a partir de les referències literàries del segle XVI, en forma de comèdia de madrigals (o de nadales renaixentistes), el públic té l’oportunitat de submergir-se en els detalls d’un segle d’intensa efervescència artística i en la qual la noció de la diversitat va servir d’aglutinant per a la concreció d’una idea transnacional del continent europeu, donant a conéixer el suggeridor món urbà d’una ciutat cosmopolita i de desenvolupament d’un fructífer intercanvi cultural, que va quedar condensat al voltant de la seua cort renaixentista, alegre i conreada, preludi i postludi del qual també va ser la revolta de les Germanies. És aquesta una comèdia cortesana d’etiqueta i cortesia, aventures galanes i duels, placeres discrets i festes artístiques, representada de la mà de personatges il·lustres que, transversalment situen aquest espectacle únic, en el qual la música és l’eix canalitzador.

Molts autors han volgut veure uns certs precedents de l’òpera en algunes de les representacions de l’Antiguitat com la seua, per exemple les tragèdies gregues d’Eurípides o Sòfocles, on alguns cors i parlaments lírics eren cantats. Però no serà fins a finals del segle XVI i principis del segle XVII quan puguem parlar amb propietat d’òpera, un nou gènere que té uns precedents molt concrets en les dècades anteriors i dels quals, aquesta uneix evolució i síntesi. Trobarem els primers precedents operístics als intermezzos, peces renaixentistes que es desenvolupaven entre els actes de la comèdia. Altres importants van ser els cicles de madrigals, també denominats comèdia de madrigals, que representaven un seriós d’escenes o estats d’ànim, amb una música molt adaptada a l’esperit de les paraules. Així naix aquest espectacle recopilador de peces musicals renaixentistes a les quals les dona un ús dramàtic a manera d’òpera abans de l’òpera.

La història que narrada amb aquestes peces comença amb una festa, com poden ser aquelles descrites en el Cortesà de Luys Milan: “Senyors, jo les vull convidar al que he sigut convidat. Baixem a l’horta que els meus cantors volen fer la festa de maig que fan a Itàlia.” El seu Libro de Motes de damas y caballeros intitulado El juego de Mandar, publicat a València en 1535 i El Maestro, son els que li donen nom aquest espectacle.