Nereo XXI
L’informe del Parlament Europeu (A5-0175/2002) sobre les relacions entre la Unió Europea i la Unió del Magreb àrab i la posada en marxa d’una cooperació privilegiada, subratlla la importància del diàleg intercultural no sols entre Estats, sinó també entre les diferents comunitats culturals existents en els estats membres de la UE i als països del Magreb; considerant el desenvolupament d’un turisme sostenible que respecte i preserve la diversitat ecològica i protegisca el patrimoni cultural i que puga exercir un paper important per a aconseguir aquest objectiu, rellançant la cooperació entre els països del Mediterrani occidental i recomanant que les instàncies comunitàries concentren les iniciatives de col·laboració entre el Marroc i la Unió Europea.
La cultura musical del Magreb és una amalgama d’influències àrabs, africanes i europees, que s’ha desenvolupat al llarg de segles d’intercanvi cultural i comercial a la regió del nord d’Àfrica i la seua música és variada i rica en gèneres, instruments i ritmes. Entre els gèneres més populars es troben la música andalusí, la música chaabi, la música rai, la música gnawa, la música berber i la música sahrauí. La música andalusina té les seues arrels en el període de la presència musulmana a Espanya, i és un gènere que es caracteritza per la utilització d’instruments com el violí, l’oud o el qanun, sent una expressió de la identitat i la diversitat cultural de la regió, i un mitjà per a transmetre les tradicions i els valors de les seues comunitats al llarg dels segles.
Les relacions culturals entre Espanya i el Mediterrani es veuen identificades en aquestes músiques en països com Algèria, Tunísia o el Marroc i combinen multitud d’elements que comparteixen tradició i història amb els orígens de la música medieval occidental.
La música aràbic-andalusa o música andalusina té els seus orígens en els Omeies espanyols que degueren conservar la tradició heretada de Damasc. D’aquest període primigeni les qainas eren esclaves que interpretaven composicions amb alternança de dos tipus de versificació: els sinad (versos llargs) i els hazajd (versos curts), acompanyant-se amb instruments (cítara, flautes, panderos i gralles).
L’arribada de Ziryab l’any 822 va revolucionar el panorama de la música àrab andalusina. Hi havia fugit de Damasc, a causa de l’enveja que li tenia el seu mestre, Ishaq Al – Mawssili, per la fama que el nostre músic havia adquirit a Síria. Ziryab es va refugiar a Còrdova. Va introduir elements musicals orientalitzants perses en la cort Omeia hispà-àrab, els quals ja havien estat incorporats en la tradició musical àrab de Medina i Damasc, a la qual pertanyia Ziryab. La renovació musical de Ziryab a Còrdova és el punt de partida de la música andalusina.
Des del punt de vista teòric i estètic, -i considerats de manera general en els territoris islàmics- els tractadistes musulmans hereten la tradició grega. Els més importants són: L’uzbek Abu Nassyr Al – Farabi. (segle X), Safiuddin Al – Urmaui. Segle XIII), el tractadista hispà-àrab Ibn Sina (=Avicena, segle XI), segueix a Al – Farabi en la seua obra Al – Sifa. La seua música es condensa en tres formes musicals: la Nawba, la moaxaja i zejel. En l’època andalusina, es van crear les circumstàncies favorables per a absorbir els diferents components culturals dels pobles del Mediterrani medieval. Musicalment, aquest fenomen cristal·litzarà amb una música que va saber absorbir i sintetitzar la vella música ibèrica, la música nòrdica, la música bizantina i la música àrab oriental.
En aquest entorn i des de la Fundació Cultural Capella de Ministrers es va crear des de la seua gènesi un projecte d’educació per al desenvolupament, procés educatiu encaminat, a través de coneixements, actituds i valors, a promoure una ciutadania global generadora d’una cultura de la solidaritat compromesa en la lluita contra la pobresa i l’exclusió així com amb la promoció del desenvolupament humà i sostenible a través del coneixement de competències, valors i actituds relacionades amb la solidaritat, la justícia social i els drets humans. Un procés educatiu en el qual considerem necessari que les accions que es duguen a terme des d’educació per al desenvolupament formaren part de projectes planificats i orientats cap a públics diferenciats, ja siga en centres educatius i universitats, espais d’oci i temps lliure, mitjans de comunicació sensibilització, educació/formació, recerca i participació social.
Neix així, dins de les estratègies de la Fundació Cultural CdM el projecte de Nereo XXI (Nereo era un antiquíssim déu de la mar, fill dels déus Ponto i Gea. És reconegut en la teogonía de Hesiodo com a emblema de la mar tranquil·la i prospere i anomenat per Omero guardià de la mar) amb l’objectiu fonamental del foment, coneixement mutu i l’acostament entre Espanya i la resta dels països de la conca mediterrània des de les músiques cultes i tradicionals de cada regió. La proposta fomenta la realització d’actuacions que contribueixen al millor coneixement entre les societats dels països de les riberes de la regió Euromediterrània i potencien l’acció exterior d’Espanya en aquestes, a més de contribuir a millorar la imatge d’Espanya en aquests països. Així mateix, impulsa el desenvolupament de les relacions d’Espanya amb els països de la regió amb els quals ens uneixen llaços històrics, en els àmbits institucional i cultural.
Amb Nereo XXI es promociona el desenvolupament un programa específic de valors de cooperació, solidaritat i no discriminació entre les noves generacions i de la igualtat legal i real entre homes i dones, des de la música com a eix vertebrador des de la diversitat i riquesa de cada cultura musical de la conca mediterrània. La proposta pretén arribar als 23 països de la conca del Mediterrani (Albània, Algèria, Bòsnia, Croàcia, Xipre, Egipte, Eslovènia, Espanya, França, Grècia, l’Iran, Israel, Itàlia, Jordània, Líban, Líbia, Malta, el Marroc, Portugal, Síria, Tunísia, Turquia i l’ex-Iugoslàvia), amb especial incidència sectorial en els països del Magreb.
La dimensió acadèmica de Capella de Ministrers, amb la direcció artística de Carles Magraner, es condensa amb la realització d’Early Music Morella, on es conjuga, des de la seua primera edició en 2012, la tradició i la música culta, la pràctica i la teoria musical amb el patrimoni cultural i el turisme de qualitat. Early Music Morella és un Curs i Festival Internacional de Música Medieval i Renaixentista especialitzat en el patrimoni musical dels segles X a XVI que va néixer de la falta d’estudis i la necessitat de difusió d’aquest singular repertori, de la prioritat per a oferir activitats turístiques d’excel·lència cultural destinades a tots els públics, i que tenen sentit juntament amb la riquesa del nostre patrimoni historicoartístic. En aquest entorn i des de fa cinc anys es va implementant el projecte Nereo XXI els objectius principals del qual són, des de l’exposat anteriorment, la integració de joves músics de països del Mediterrani, especialment el Magreb, orientada a l’educació, formació i recerca de les músiques andalusíes i medievals, especialment aquelles que van formar part d’un passat conjunt. Tot això amb criteris d’integració nord/sud i de col·laboració. Per a això es desenvolupen accions de residència artística a Espanya amb alumnes d’aquests països amb l’objectiu de crear una unitat artística que mostre el resultat de la cooperació en diversos escenaris internacionals passant de ser una experiència individual de reconeixement dels valors humans, des de la igualtat i els drets internacionals, a una proposta col·lectiva de desenvolupament i difusió mitjançant la cultura.
