{"id":1454,"date":"2019-05-09T08:55:28","date_gmt":"2019-05-09T06:55:28","guid":{"rendered":"https:\/\/culturalcdm.eu\/sin-categorizar\/nereo-xxi\/"},"modified":"2024-01-16T14:09:11","modified_gmt":"2024-01-16T13:09:11","slug":"nereo-xxi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/culturalcdm.eu\/ca\/projectes\/nereo-xxi\/","title":{"rendered":"Nereo XXI"},"content":{"rendered":"<p>L&#8217;informe del Parlament Europeu (A5-0175\/2002) sobre les relacions entre la Uni\u00f3 Europea i la Uni\u00f3 del Magreb \u00e0rab i la posada en marxa d&#8217;una cooperaci\u00f3 privilegiada, subratlla la import\u00e0ncia del di\u00e0leg intercultural no sols entre Estats, sin\u00f3 tamb\u00e9 entre les diferents comunitats culturals existents en els estats membres de la UE i als pa\u00efsos del Magreb; considerant el desenvolupament d&#8217;un turisme sostenible que respecte i preserve la diversitat ecol\u00f2gica i protegisca el patrimoni cultural i que puga exercir un paper important per a aconseguir aquest objectiu, rellan\u00e7ant la cooperaci\u00f3 entre els pa\u00efsos del Mediterrani occidental i recomanant que les inst\u00e0ncies comunit\u00e0ries concentren les iniciatives de col\u00b7laboraci\u00f3 entre el Marroc i la Uni\u00f3 Europea.<\/p>\n<p>La cultura musical del Magreb \u00e9s una amalgama d&#8217;influ\u00e8ncies \u00e0rabs, africanes i europees, que s&#8217;ha desenvolupat al llarg de segles d&#8217;intercanvi cultural i comercial a la regi\u00f3 del nord d&#8217;\u00c0frica i la seua m\u00fasica \u00e9s variada i rica en g\u00e8neres, instruments i ritmes. Entre els g\u00e8neres m\u00e9s populars es troben la m\u00fasica andalus\u00ed, la m\u00fasica <em>chaabi<\/em>, la m\u00fasica <em>rai<\/em>, la m\u00fasica <em>gnawa<\/em>, la m\u00fasica <em>berber<\/em> i la m\u00fasica <em>sahrau\u00ed<\/em>. La m\u00fasica andalusina t\u00e9 les seues arrels en el per\u00edode de la pres\u00e8ncia musulmana a Espanya, i \u00e9s un g\u00e8nere que es caracteritza per la utilitzaci\u00f3 d&#8217;instruments com el viol\u00ed, l&#8217;oud o el qanun, sent una expressi\u00f3 de la identitat i la diversitat cultural de la regi\u00f3, i un mitj\u00e0 per a transmetre les tradicions i els valors de les seues comunitats al llarg dels segles.<\/p>\n<p>Les relacions culturals entre Espanya i el Mediterrani es veuen identificades en aquestes m\u00fasiques en pa\u00efsos com Alg\u00e8ria, Tun\u00edsia o el Marroc i combinen multitud d&#8217;elements que comparteixen tradici\u00f3 i hist\u00f2ria amb els or\u00edgens de la m\u00fasica medieval occidental.<\/p>\n<div class=\"csRow\">\n<div class=\"csColumn\" style=\"margin: 0px; padding: 0px; float: left; width: 66%;\" data-padding=\"5\" data-posx0=\"0\" data-posx1=\"65.5\">\n<div style=\"padding: 5px;\">\n<div class=\"csColumn_text\">\n<p style=\"text-align: justify;\">La m\u00fasica ar\u00e0bic-andalusa o m\u00fasica andalusina t\u00e9 els seus or\u00edgens en els Omeies espanyols que degueren conservar la tradici\u00f3 heretada de Damasc. D&#8217;aquest per\u00edode primigeni les qainas eren esclaves que interpretaven composicions amb alternan\u00e7a de dos tipus de versificaci\u00f3: els <em>sinad<\/em> (versos llargs) i els <em>hazajd<\/em> (versos curts), acompanyant-se amb instruments (c\u00edtara, flautes, panderos i gralles).<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">L&#8217;arribada de Ziryab l&#8217;any 822 va revolucionar el panorama de la m\u00fasica \u00e0rab andalusina. Hi havia fugit de Damasc, a causa de l&#8217;enveja que li tenia el seu mestre, Ishaq Al &#8211; Mawssili, per la fama que el nostre m\u00fasic havia adquirit a S\u00edria. Ziryab es va refugiar a C\u00f2rdova. Va introduir elements musicals orientalitzants perses en la cort Omeia hisp\u00e0-\u00e0rab, els quals ja havien estat incorporats en la tradici\u00f3 musical \u00e0rab de Medina i Damasc, a la qual pertanyia Ziryab. La renovaci\u00f3 musical de Ziryab a C\u00f2rdova \u00e9s el punt de partida de la m\u00fasica andalusina.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Des del punt de vista te\u00f2ric i est\u00e8tic, -i considerats de manera general en els territoris isl\u00e0mics- els tractadistes musulmans hereten la tradici\u00f3 grega. Els m\u00e9s importants s\u00f3n: L&#8217;uzbek Abu Nassyr Al &#8211; Farabi. (segle X), Safiuddin Al &#8211; Urmaui. Segle XIII), el tractadista hisp\u00e0-\u00e0rab Ibn Sina (=Avicena, segle XI), segueix a Al &#8211; Farabi en la seua obra Al &#8211; Sifa. La seua m\u00fasica es condensa en tres formes musicals: la Nawba, la moaxaja i zejel. En l&#8217;\u00e8poca andalusina, es van crear les circumst\u00e0ncies favorables per a absorbir els diferents components culturals dels pobles del Mediterrani medieval. Musicalment, aquest fenomen cristal\u00b7litzar\u00e0 amb una m\u00fasica que va saber absorbir i sintetitzar la vella m\u00fasica ib\u00e8rica, la m\u00fasica n\u00f2rdica, la m\u00fasica bizantina i la m\u00fasica \u00e0rab oriental.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"csColumn\" style=\"margin: 0px; padding: 0px; float: left; width: 33%;\" data-padding=\"5\" data-posx0=\"66.5\" data-posx1=\"99\">\n<div style=\"padding: 5px;\">\n<div class=\"csColumn_text\"><\/div>\n<div class=\"csColumn_text\"><\/div>\n<div class=\"csColumn_text\"><\/div>\n<div class=\"csColumn_text\"><\/div>\n<div class=\"csColumn_text\"><\/div>\n<div class=\"csColumn_text\"><\/div>\n<div class=\"csColumn_text\"><\/div>\n<div class=\"csColumn_text\"><\/div>\n<div class=\"csColumn_text\"><\/div>\n<div class=\"csColumn_text\"><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div style=\"clear: both; float: none; display: block; visibility: hidden; width: 0px; font-size: 0px; line-height: 0;\"><\/div>\n<\/div>\n<div class=\"csRow\">\n<p>En aquest entorn i des de la Fundaci\u00f3 Cultural Capella de Ministrers es va crear des de la seua g\u00e8nesi un projecte d&#8217;educaci\u00f3 per al desenvolupament, proc\u00e9s educatiu encaminat, a trav\u00e9s de coneixements, actituds i valors, a promoure una ciutadania global generadora d&#8217;una cultura de la solidaritat compromesa en la lluita contra la pobresa i l&#8217;exclusi\u00f3 aix\u00ed com amb la promoci\u00f3 del desenvolupament hum\u00e0 i sostenible a trav\u00e9s del coneixement de compet\u00e8ncies, valors i actituds relacionades amb la solidaritat, la just\u00edcia social i els drets humans. Un proc\u00e9s educatiu en el qual considerem necessari que les accions que es duguen a terme des d&#8217;educaci\u00f3 per al desenvolupament formaren part de projectes planificats i orientats cap a p\u00fablics diferenciats, ja siga en centres educatius i universitats, espais d&#8217;oci i temps lliure, mitjans de comunicaci\u00f3 sensibilitzaci\u00f3, educaci\u00f3\/formaci\u00f3, recerca i participaci\u00f3 social.<\/p>\n<\/div>\n<p>Neix aix\u00ed, dins de les estrat\u00e8gies de la Fundaci\u00f3 Cultural CdM el projecte de Nereo XXI (Nereo era un antiqu\u00edssim d\u00e9u de la mar, fill dels d\u00e9us Ponto i Gea. \u00c9s reconegut en la teogon\u00eda de Hesiodo com a emblema de la mar tranquil\u00b7la i prospere i anomenat per Omero guardi\u00e0 de la mar) amb l&#8217;objectiu fonamental del foment, coneixement mutu i l&#8217;acostament entre Espanya i la resta dels pa\u00efsos de la conca mediterr\u00e0nia des de les m\u00fasiques cultes i tradicionals de cada regi\u00f3. La proposta fomenta la realitzaci\u00f3 d&#8217;actuacions que contribueixen al millor coneixement entre les societats dels pa\u00efsos de les riberes de la regi\u00f3 Euromediterr\u00e0nia i potencien l&#8217;acci\u00f3 exterior d&#8217;Espanya en aquestes, a m\u00e9s de contribuir a millorar la imatge d&#8217;Espanya en aquests pa\u00efsos. Aix\u00ed mateix, impulsa el desenvolupament de les relacions d&#8217;Espanya amb els pa\u00efsos de la regi\u00f3 amb els quals ens uneixen lla\u00e7os hist\u00f2rics, en els \u00e0mbits institucional i cultural.<\/p>\n<p>Amb Nereo XXI es promociona el desenvolupament un programa espec\u00edfic de valors de cooperaci\u00f3, solidaritat i no discriminaci\u00f3 entre les noves generacions i de la igualtat legal i real entre homes i dones, des de la m\u00fasica com a eix vertebrador des de la diversitat i riquesa de cada cultura musical de la conca mediterr\u00e0nia. La proposta pret\u00e9n arribar als 23 pa\u00efsos de la conca del Mediterrani (Alb\u00e0nia, Alg\u00e8ria, B\u00f2snia, Cro\u00e0cia, Xipre, Egipte, Eslov\u00e8nia, Espanya, Fran\u00e7a, Gr\u00e8cia, l&#8217;Iran, Israel, It\u00e0lia, Jord\u00e0nia, L\u00edban, L\u00edbia, Malta, el Marroc, Portugal, S\u00edria, Tun\u00edsia, Turquia i l&#8217;ex-Iugosl\u00e0via), amb especial incid\u00e8ncia sectorial en els pa\u00efsos del Magreb.<\/p>\n<div class=\"csRow\">\n<div class=\"csColumn\" style=\"margin: 0px; padding: 0px; float: left; width: 33%;\" data-padding=\"5\" data-posx0=\"0\" data-posx1=\"32.5\">\n<div style=\"padding: 5px;\">\n<div class=\"csColumn_text\"><\/div>\n<div class=\"csColumn_text\"><\/div>\n<div class=\"csColumn_text\"><\/div>\n<div class=\"csColumn_text\"><\/div>\n<div class=\"csColumn_text\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" size-full wp-image-597\" style=\"width: 300px; height: 223px;\" src=\"https:\/\/culturalcdm.eu\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/Captura_de_Pantalla_2023-04-18_a_las_152539.png\" alt=\"\" width=\"1140\" height=\"846\" title=\"\" srcset=\"https:\/\/culturalcdm.eu\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/Captura_de_Pantalla_2023-04-18_a_las_152539.png 1140w, https:\/\/culturalcdm.eu\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/Captura_de_Pantalla_2023-04-18_a_las_152539-300x223.png 300w, https:\/\/culturalcdm.eu\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/Captura_de_Pantalla_2023-04-18_a_las_152539-1024x760.png 1024w, https:\/\/culturalcdm.eu\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/Captura_de_Pantalla_2023-04-18_a_las_152539-768x570.png 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 1140px) 100vw, 1140px\" \/><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"csColumn\" style=\"margin: 0px; padding: 0px; float: left; width: 66%;\" data-padding=\"5\" data-posx0=\"33.5\" data-posx1=\"99\">\n<div style=\"padding: 5px;\">\n<div class=\"csColumn_text\">\n<p style=\"text-align: justify;\">La dimensi\u00f3 acad\u00e8mica de Capella de Ministrers, amb la direcci\u00f3 art\u00edstica de Carles Magraner, es condensa amb la realitzaci\u00f3 d&#8217;Early Music Morella, on es conjuga, des de la seua primera edici\u00f3 en 2012, la tradici\u00f3 i la m\u00fasica culta, la pr\u00e0ctica i la teoria musical amb el patrimoni cultural i el turisme de qualitat. Early Music Morella \u00e9s un Curs i Festival Internacional de M\u00fasica Medieval i Renaixentista especialitzat en el patrimoni musical dels segles X a XVI que va n\u00e9ixer de la falta d&#8217;estudis i la necessitat de difusi\u00f3 d&#8217;aquest singular repertori, de la prioritat per a oferir activitats tur\u00edstiques d&#8217;excel\u00b7l\u00e8ncia cultural destinades a tots els p\u00fablics, i que tenen sentit juntament amb la riquesa del nostre patrimoni historicoart\u00edstic. En aquest entorn i des de fa cinc anys es va implementant el projecte Nereo XXI els objectius principals del qual s\u00f3n, des de l&#8217;exposat anteriorment, la integraci\u00f3 de joves m\u00fasics de pa\u00efsos del Mediterrani, especialment el Magreb, orientada a l&#8217;educaci\u00f3, formaci\u00f3 i recerca de les m\u00fasiques andalus\u00edes i medievals, especialment aquelles que van formar part d&#8217;un passat conjunt. Tot aix\u00f2 amb criteris d&#8217;integraci\u00f3 nord\/sud i de col\u00b7laboraci\u00f3. Per a aix\u00f2 es desenvolupen accions de resid\u00e8ncia art\u00edstica a Espanya amb alumnes d&#8217;aquests pa\u00efsos amb l&#8217;objectiu de crear una unitat art\u00edstica que mostre el resultat de la cooperaci\u00f3 en diversos escenaris internacionals passant de ser una experi\u00e8ncia individual de reconeixement dels valors humans, des de la igualtat i els drets internacionals, a una proposta col\u00b7lectiva de desenvolupament i difusi\u00f3 mitjan\u00e7ant la cultura.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div style=\"clear: both; float: none; display: block; visibility: hidden; width: 0px; font-size: 0px; line-height: 0;\"><\/div>\n<\/div>\n<p style=\"text-align: justify;\">\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>L&#8217;informe del Parlament Europeu (A5-0175\/2002) sobre les relacions entre la Uni\u00f3 Europea i la Uni\u00f3 del Magreb \u00e0rab i la posada en marxa d&#8217;una cooperaci\u00f3 privilegiada, subratlla la import\u00e0ncia del di\u00e0leg intercultural no sols entre Estats, sin\u00f3 tamb\u00e9 entre les diferents comunitats culturals existents en els estats membres de la UE i als pa\u00efsos del&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":595,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[49],"tags":[],"class_list":["post-1454","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-projectes"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/culturalcdm.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1454","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/culturalcdm.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/culturalcdm.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/culturalcdm.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/culturalcdm.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1454"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/culturalcdm.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1454\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1462,"href":"https:\/\/culturalcdm.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1454\/revisions\/1462"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/culturalcdm.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/595"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/culturalcdm.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1454"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/culturalcdm.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1454"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/culturalcdm.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1454"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}