El Cant de la Sibil·la

Al jorn del judici veuràs qui ha fet servici
D’una Verge naixerà Deu y hom qui jutjarà
de cascú lo be y lo mal al jorn del jui final.
Mostrar san quince senyals per lo mon molt generals,
los morts ressucitaran, de hon tots tremolaràn.
Dalt dels cels davallarà Jesuchrist, y es mostrarà
en lo vall de Josaphat hon serà tot hom jutjat.
Portarà cascú escrit en lo front àl seu despit
les obres que haurà fet, don haurà cascú son dret.
Als bons darà goig etern, è als mals lo foch d`infern,
à hon sempre penaran puix à Deu offes hauran.

Una de les interpretacions del Cant de la Sibil·la més rellevants en el seu moment, a causa de la gran documentació que conservem, va ser la que s’interpretava a la Seu Metropolitana de València.

Hem de retrocedir al segle XI per trobar la primera documentació referent a la Sibil·la a la Catedral de València. El manuscrit 78 de l’arxiu de la Seu inclou un Sermo de symbolo amb els corresponents versos de la Sibil·la, encara que no és fàcil justificar la presència d’aquest manuscrit abans de la presa de la ciutat pel rei Jaume I, llevat que fos adquirit després d’aquesta efemèride. Per seguir el rastre documental que ens va deixar la Sibil·la a València és necessari desplaçar-se fins l’any 1464 on el Sermo de symbolo ocupava la Lliçó Sisena dels Matines de Nadal, segons un Breviari conservat a la Catedral valenciana. Sanchis i Sivera ens relata en 1909 que “en el segon nocturn de les matines, la lliçó VI era de Sant Agustí, on es troba el testimoni de la Sibil·la Eritrea, repetint després de cada dístic el primer: Judicii tellus … segons es veu en un Breviari valencià de 1464. Després es van afegir tots els testimonis que van profetitzar la vinguda de Jesucrist, els quals anunciava el lector d’aquesta manera: desembre tu, Jeremia, dicat et Isaias.”

De les moltes versions que es conserven del Cant de la Sibil·la i, amb l’objectiu de restaurar aquesta tradició i reflexionar sobre la vinguda de Crist al món i el més enllà, Carles Magraner, director de Capella de Ministrers (ensemble valencià dedicat des de 1987 a la recuperació del patrimoni MUSICAL més antic), va restaurar el 2012 -per la seva repercusión- la versió de la Catedral de València sota criteris històricament documentats, amb les influències que sobre ella va exercir la tradició toledana i les seues vinculacions amb la mallorquina, declarada en 2010 per la UNESCO Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Un tresor del nostre patrimoni musical i religiós perdut durant cinc segles i que ara ha tornat amb tot el seu esplendor a la Seu Metropolitana.

Una recuperació que va restaurar aquest Cant de la Sibil·la i adaptar tota l’estructura paralitúrgica del drama, per a això utilitzen els instruments rèpliques dels que toquen els àngels músics dels frescos de l’altar major de la Catedral. Per a la restauració Carles Magraner va comptar amb la col·laboració de diversos especialistes, com la catedràtica de música medieval MariCarmen Gómez Muntané (UAB) i especialment del recentment desaparegut Josep Lluís Sirera, catedràtic de teatre medieval de la Universitat de València, encarregat de reescriure l’adaptació textual del drama, especialment del Sermó dels Profetes que precedia el cant sibil·lí. Servesquen aquestes línies per a homenatjar la seua valuosa trajectòria acadèmica.