Programació 2017

SMR_Renaixement2017.jpg

DIJOUS 6 JULIOL 2017- 20’15h

Mediterraneum

CAPELLA DE MINISTRERS

Carles Magraner, viella, violes

Aziz Samsaoui, sas çura, ud, qanun

Jota Martínez, viola de roda, lavta, cítola, setar, guiterna, añafil

Eduard Navarro, duduk, cornamuses, xirimia, xalumó

Pau Ballester, percusions

El mar Mediterrani ha estat un mar clau per a la Història. Fenicis i romans van navegar per ell al costat dels grecs, els qui van sobrepassar els límits del mateix a través de l’estret de Gibraltar fa uns tres mil anys. Un mar que banya les costes ibèriques, itàliques, balcàniques, nord-africanes i asiàtiques farcit de mites i llegendes. Les rutes marítimes del Mare Nostrum van comunicar Occident amb Orient provocant un contacte fonamental entre cultures que amb els segles marcaria la idiosincràsia de les seues gents. Mediterraneum plasma la riquesa cultural d’aquest territori a través del llenguatge globalitzador de la música. Melodies i intèrprets de les diferents ribes del Mediterrani transporten a l’espectador en un viatge musical a través de les rutes comercials del Mediterrani. Orient i Occident a través del diàleg intercultural i del patrimoni en comú a aquestes cultures. Paisatges sonors d’un Mare Nostrum plural ple de convulsions en defensa de la necessitat d’enteniment mutu i transmissió de coneixements, idees, i creences.

 

DIVENDRES 7 JULIOL 2017 – 19’15 h

La Vihuela de Germana de Foix

ELIA CASANOVA, cant

ALFRED FERNÁNDEZ, viola de mà

Luys de Milà, aquest valencià de la cort del duc de Calàbria (dins d’aquest meravellós període cultural que té lloc en València entre 1526 i 1538), potser el millor dels grans vihuelistes del XVI, va compondre una sèrie de diverses obres, fantasies i danses cortesanes de l’època, algunes d’elles recollides en el seu llibre de música El Maestro, editat a València entre 1535 i 1536. Quan un treballen aquests cançoners ibèrics del Renaixement de seguida s’adona d’un detall curiós i important: el “fàcil” que és fer sonar aquest repertori. I és que la música és bona, molt bona i està molt bé escrita. La meravellosa senzillesa i la transparència de les textures musicals van acompanyades d’uns textos de sorprenent lucidesa. Així es reflectia a ’entorn cortesà de la Cort de Germana de Foix projectada segurament en tots aquests llibres que tenien a la seua biblioteca musical i que el Duc va cedir al monestir de Sant Miquel junt amb diversos instruments que li van pertànyer, entre ells violes de mà, violes d’arc, llaüts, timbals i tres òrgans. Aquests últims van haver d’haver estat peces de gran qualitat, fins i tot un d’ells ho podria haver heretat del seu avi, el rei Ferrante, fill d’Alfons el Magnànim. L’ entorn cortesà de la Cort es veia reflectit en la música i la poesia i amb el seu tercer marit, Ferran d’Aragó, duc de Calàbria, va compartir el segon virregnat valencià. En aquests anys junts van desenvolupar el cerimonial renaixentista italià a valencià, adaptant-lo als gustos de l’època amb biblioteca, capella musical, col·leccions de tapissos i ceràmiques, i un magnífic jardí per a estimular la creativitat i l’intel·lecte.

DISSABTE 8 JULIOL 2017 – 19’15 h

Capella del Duc de Calàbria

LLUIS VICH VOCALIS

Ja des dels seus començaments, el monarca Alfons Vé va tenir al servei de la seua capella un gran nombre de cantors i organistes que es feien càrrec d’interpretar el repertori polifònic d’aquells serveis litúrgics en els quals se’ls requerís, tant en l’àmbit privat com en els actes oficials. Cap a l’any 1450, cap capella a Itàlia podia aconseguir l’esplendor musical que aquesta posseïa. Anys més tard, amb el nomenament del virregnat dels Ducs de Calàbria, va aparéixer a València una capella que va passar a ser una de les millor dotades musicalment de tota Espanya. Al voltant de 1550 sorgeix una nova generació de compositors que constitueixen el que els musicòlegs anomenen la quinta (i última) generació de músics renaixentistes. Serà l’època de la culminació del que hui coneguem com “polifonia clàssica” amb noms com Palestrina, Victoria, Byrd o Lassus. El canvi ve marcat per l’inici del Concili de Trento el 1545 que assenyalarà un nou camí per a l’Església catòlica i per a la música religiosa. El mateix any 1545 i per iniciativa del Duc de Calàbria, es crea a València el Monestir Jerònim de Sant Miquel dels Reis a partir de l’antiga abadia del Cister de Sant Bernat de Rascanya. El Duc de Calàbria mor el 1550 tancant una de les èpoques més brillants de la cultura valenciana i poc després morirà el que possiblement fou el compositor més important de la quarta generació, Cristòfol de Morales. La fi de la quarta generació i la música que naix dels músics de la quinta generació és l’objecte del concert que presentem i que coincideix amb l’època de la construcció d’una de les parts més importants del Monestir de Sant Miquel dels Reis: el claustre sud (1548-1607).

Amb el suport deBSFundacio_CAT