Tirant a Banda

Tirant lo Blanch construeix un pont entre l’Edat Mitjana i el Renaixement, atés que en les seues pàgines la tradició cavalleresca de la novel·la d’aventures, amb la seua anecdòtica desmesurada i el caràcter rudimentari de la construcció, es refina i s’enriqueix amb subtileses formals, humor i ironies. Aquests trets anuncien ja la gran literatura narrativa del Segle d’Or, i molt especialment Cervantes, lector aprofitat de Joanot Martorell, a qui va homenatjar en el Quixot salvant la seua novel·la de la crema inquisitorial i anomenant-la “el millor llibre del món”. Tot i que va nàixer dins la novel·la de cavalleries, Tirant lo Blanch va molt més lluny que les congèneres perquè l’esperit que l’anima, l’amplitud de mires i la riquesa de la seua factura artística li confereixen un aspecte de modernitat, absent en les altres, fins i tot en les millors, com l’Amadís de Gaula o Tristany de Leonís. Per això, la gran novel·la valenciana, que durant molts segles va estar –a causa de prejudicis absurds i d’una política repressora contra la llengua en què va ser escrita– injustament arraconada en biblioteques i acadèmies, lluny del gran públic, ha fet el reingrés a la vida literària contemporània amb magnificència. Ha conquistant en els últims trenta anys, en la llengua original i en velles o noves traduccions –al castellà, l’alemany, l’italià i el francès, entre d’altres– no només l’interés de la crítica universitària, sinó també el dels lectors comuns i corrents, que són els que mantenen els llibres vius, frescos i canviants o, amb la seua indiferència, els converteixen en peces de museu.

©Mario Vargas Llosa

Carles Magraner proposa amb aquesta composició per a banda simfònica un recorregut musical pels llocs on va estar Tirant, estretament relacionats amb la trajectòria i la vida de Joanot Martorell. Les obres musicals recollides en aquesta suite medieval s’agrupen en sis blocs ben diferenciats que ens traslladen des d’Anglaterra, Borgonya, Aragó (Sicília i Rodes) fins a Constantinoble (Istanbul), recollint la música de les corts més importants del Renaixement i l’exotisme de l’Imperi bizantí o de les batalles de Tirant a Àfrica, amb repertori andalusí.

Tirant lo Blanch, l’obra de la qual Cervantes escriuria que «pel seu estil, és aquest el millor llibre del món» és una de les grans novel·les de la literatura medieval universal i un dels títols que obre el camí de la modernitat literària a Europa. Escrita per Joanot Martorell, amb la col·laboració de Martí Joan de Galba, i publicada a València el 1490, en ple Segle d’Or valencià, relata les aventures cavalleresques de Tirant lo Blanch per la Mediterrània, plasmant amb un realisme molt directe i gran expressivitat dels ideals cavallerescos de l’època, que marcaran els ítems de la novel·la de cavalleries dels segles posteriors.

Aquesta suite medieval per a banda simfònica, editada per Piles, plasma l’expressivitat literària de l’obra a través dels recursos musicals que ofereix de manera particular la formació instrumental d’una banda, explotant els mecanismes tímbrics dels instruments de vent i percussió. Un desconegut repertori per als músics de bandes, que abraça l’essència del nostre ric patrimoni musical destinat a ser interpretat per les bandes de música de la Comunitat Valenciana.

TirantLoBlanch_Score_CapelladeMinistrers