PROTEGIR, DIFONDRE, RECUPERAR I POTENCIAR EL PATRIMONI MUSICAL I CULTURAL DE LA CORONA D’ARAGÓ
Panel 1

La Fundació

La Fundació Cultural CdM, Centre Internacional per a la Música, la Tradició i el Patrimoni de la Corona d’Aragó, suposa la posada en valor d’una herència musical de notable importància per a la història musical d’occident, des de València, una ciutat amb constant rellevància històrica i patrimonial, de la qual ha fet gala al llarg de la seua història. En aquest sentit les propostes de la FCCdM redunden de forma molt positiva per a la societat, amb evidents repercussions en els àmbits cultural i social. Partint d’una realitat històrica com és l’existència, entre els segles XII fins als inicis del XVIII d’una estructura geopolítica, cultural i social coneguda com la Corona d’Aragó, es promulga a través de la FCCdM protegir, difondre, recuperar i potenciar el patrimoni musical i cultural generat al voltant del conjunt de territoris que integraven eixe territori i la seua internacionalització. La singularitat i característiques pròpies de la cultura en general -i de la música en particular- justifiquen, per si mateixes, la seua existència. La FCCdM estableix per a la consecució dels seus objectius i finalitats un marc d’actuació que també se centra en l’eix Flandes (Països Baixos), Itàlia, el Mediterrani, les Corones d’Aragó, Navarra i Castella i el sud de França, en clara correspondència amb el seu propi context històric, permetent així oferir una visió global i integral que atén, a més de les particularitats locals, les lògiques correspondències i sinergies establertes entre els diferents espais de convivència, així com la comunicació i l’intercanvi entre totes les cultures d’orient i occident.

Per a la consecució dels seus objectius, el Centre Internacional per a la Música, la Tradició i el Patrimoni de la Corona d’Aragó desenvolupa diversos projectes i programes d’actuació al voltant de la recerca, la divulgació, la difusió, la formació i la producció de propostes al voltant de la música, el patrimoni i la tradició. Entre tots ells destaquen la trajectòria de difusió i recerca de Capella de Ministrers; el Festival MHA – Música, Història i Art; el projecte de recuperació dels instruments dels àngels músics de la Seu Metropolitana de València; el Curs i Festival Early MusicMorella; o la restauració del Cant de la Sibil·la valenciana, entre altres. La FCCdM fomenta així la difusió local i comunitària i la internacionalització de la cultura des de la investigació i l’experimentació, amb un evident caràcter I+D+I, afavorint així els vincles entre la població, apropant i estimulant la cultura, afavorint la comunicació, tot amb relacions directes entre diversos festivals, centres d’ensenyament o de recerca, conservatoris, i des d’una perspectiva marcadament interdisciplinari.

Panel 2

La seu

El monestir de Sant Miquel dels Reis se situa a la ciutat de València i va ser fundat al segle XVI per Ferran d’Aragó, duc de Calàbria, sobre un antic monestir de l’Ordre del Císter. És una importantíssima obra del Renaixement valencià que segons alguns autors pot ser considerat com a precedent del monestir de l’Escorial, sent com aquest, monestir jerònim, focus cultural i església commemorativa de la memòria del seu fundador. Després de la seua desamortització l’edifici va tenir diversos usos civils, sent durant molts anys una presó.

Es tracta d’un conjunt arquitectònic aixecat segons les noves directrius del Renaixement i en el mateix van participar importants arquitectes, mestres d’obra i artistes del seu temps. Aquest monestir és una obra excepcional del panorama artístic valencià. Ho va ser el seu projecte, que va introduir indagacions que es venien elaborant principalment en l’àmbit cortesà, i també l’obra construïda, que com succeeix freqüentment és un cúmul d’experiències que s’afegeixen i substitueixen. El resultat és fruit de l’abadia de Sant Bernat de Rascanya, fundada per fra Arnaldo Saranyó en 1381, de la traça inicial de 1546 i de la suma d’altres parcials, que principalment s’adscriuen a l’època classicista i van ser aportades per mestres d’ascendència francesa, així com per monjos i llecs.

La fundació del monestir va ser deguda a la intenció de Na Germana de Foix, esposa de Ferran d’Aragó, duc de Calàbria, de ser soterrada, al costat del seu marit, en un monestir jerònim. El pare José de Sigüenza narra que amb aquest propòsit van escollir els Ducs un lloc en les proximitats de València, en el camí ral de Morvedre, en el qual existia un monestir de l’Ordre del Císter que es trobava en decadència espiritual i material. D’aquest primitiu monestir només es conserven restes arqueològiques.

El duc va portar a València a dos importants arquitectes del moment: Alonso de Covarrubias i Juan de Vidaña. Segons el pare José de Sigüenza van realitzar «una bona traça del monestir i Església, que si de tot punt es executara, i el Duc tingués més llarga vida, fora una de les més valentes coses que tinguéssem». La traça va arribar a veure-la Orellana que va declarar que estava signada per Covarrubias. Aquest va tornar a Toledo, i l’obra va ser començada per Juan de Vidaña.

La primera pedra va ser col·locada en 1548 pel bisbe i el duc i portava gravades les armes del seu fundador. La mort del duc va esdevenir en 1550 llegant al monestir els seus diners, joies i la seua riquíssima biblioteca. Aquest llegat haguera servit per a la continuació de les obres, però el seu palau va ser saquejat la mateixa nit de la seua mort.

Actualment alberga el fons històric de la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu.

 

Panel 3

Contacte

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fundació Cultural CdM
672 220 090
Monestir de Sant Miquel dels Reis
Avinguda de la Constitució 284
46019 València

 

Política de privacitat

 

Panel 4 Placeholder