La Seu
El monestir de San Miguel dels Reis se situa a la ciutat de València i va ser fundat en el segle XVI per Ferran d’Aragó, duc de Calàbria, sobre un antic monestir de l’Orde del Cister. És una importantíssima obra del renaixement valencià que segons alguns autors pot ser considerat com a precedent del monestir de l’Escorial, sent com aquest, monestir jerònim, focus cultural i església commemorativa de la memòria del seu fundador. Després de la seua desamortització l’edifici va tenir diversos usos civils, sent durant molts anys una presó.
Es tracta d’un conjunt arquitectònic aixecat segons les noves directrius del Renaixement i en el mateix van participar importants arquitectes, mestres d’obra i artistes del seu temps. Aquest monestir és una obra excepcional del panorama artístic valencià. Ho va ser el seu projecte, que va introduir indagacions que es havien elaborat principalment en l’àmbit cortesà, i també l’obra construïda, que com succeeix sovint és un cúmul d’experiències que s’afegeixen i substitueixen. El resultat és fruit de l’abadia de Sant Bernat de Rascanya, fundada per fra Arnaldo Saranyó en 1381, de la traça inicial de 1546 i de la suma d’altres parcials, que principalment s’adscriuen a l’època classicista i van ser aportats per mestres d’ascendència francesa, així com per a monjos i llecs.
La fundació del monestir va ser deguda a la intenció de Na Germana de Foix, esposa de Ferran d’Aragó, duc de Calàbria, de ser enterrada, al costat del seu marit, en un monestir jerònim. El pare Josep de Sigüenza narra que amb aquest propòsit van triar els Ducs un lloc en les proximitats de València, en el camí ral de Morvedre, en el qual existia un monestir de l’Orde del Cister que es trobava en decadència espiritual i material. D’aquest primitiu monestir només es conserven restes arqueològics.
La primera pedra va ser col·locada en 1548 pel bisbe i el duc i portava gravades les armes del seu fundador. La mort del duc es va convertir en 1550 llegant al monestir els seus diners, joies i la seua riquíssima biblioteca. Aquest llegat hauria servit per a la continuació de les obres, però el seu palau va ser saquejat la mateixa nit de la seua mort.
Actualment, alberga el fons històric de la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu.
