La superstició tradicional que els geperuts o deformes donaven bona sort queda ben reflectida pel fet que el bufó de la reina Germana de Foix ho fos i que en les corts europees el gep siga objecte d’hilaritat però també de protecció: “La mort més alegre és el geperut, perqué dintre la caixa baila”.

El canonge Ester és un personatge del Cortesà de Luys Milà, geperut, còmic, que gaudeix de les llibertats de bufó, com aquells personatges de les rondalles gregues o Puccinella a Itàlia… El bufó és un espectacle de tall crític i satíric en el qual es combina el text amb la música renaixentista i la dansa contemporània.

Tragicomèdia musical del s. XVI sobre un text de Vicent Josep Escartí

Toni Aparisi, bufó
Carles Magraner, viola da gamba
Robert Cases, guitarra renaixentista