Dijous, 5 de setembre de 2024

10:00. Albert Hauf (Universitat de València)
Filòleg, historiador i acadèmic, llicenciat i doctor per la UB, va ensenyar en la University of Wales fins a 1987, quan es va traslladar a la Universitat de València com a catedràtic. És investigador principal de diversos equips centrats en clàssics tardomedievals catalans. Ha sigut membre de diverses institucions acadèmiques i culturals, incloses acadèmies de llengua i literatura catalanes. Reconegut amb els premis ‘Nicolau d’Olwer 1977’ i ‘Jaume Massó i Torrent (1990)’ de l’IEC, i el premi ‘Serra d’Or (1991)’ a la millor obra de tema medieval. Autor de més de 200 treballs de recerca, destaquen les seues edicions crítiques d’obres fonamentals de la literatura medieval catalana, com les Vitae Christi de Francesc Eiximenis i Isabel de Villena, i Tirant lo Blanc. També ha publicat estudis sobre historiografia medieval i obres que reflecteixen la influència de la religió en la literatura tardomedieval catalana.

10:45. Vicent Josep Escartí.
Llicenciat i doctor en Història Medieval i Filologia Catalana per la Universitat de València, és catedràtic de Literatura Catalana Medieval i Moderna. Ha sigut professor visitant en la Università degli Studi di Verona. Ha publicat nombrosos estudis i edicions de textos valencians antics, incloent-hi obres com les de Jaume I, Joanot Martorell i Isabel de Villena. Reconegut amb premis com el Premi Enric de Larratea de l’IEC en 1996 i el de la crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana en 2001. En 2012, va publicar From Renaissance to Renaissance: (Re)creating Valencian Culture (15th-19th) (University of California). Com a escriptor, ha guanyat diversos premis amb les seues novel·les. Col·labora en mitjans com Levante i Saó, i és membre de diverses institucions acadèmiques, incloent-hi la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. És fundador i director de diverses revistes literàries i filològiques.

11:45. Alejandro Llinares (Universidad de Málaga) Músiques i cançons de patíbul al segle XVI: el cas de Catalunya.
Alejandro Llinares Planells (Altea la Vella, 1993), doctor en Història per la Universitat de Màlaga (2023), és investigador postdoctoral en la mateixa universitat. La seua tesi doctoral tracta sobre el bandolerisme en la literatura popular impresa, dirigida pel Doctor Antonio Calvo. Ha participat en congressos internacionals i ha publicat diversos articles i capítols de llibre sobre bandolerisme, criminalitat i literatura de cordell en l’Antic Règim. Algunes de les seues publicacions inclouen treballs com “El final del bandolero: aproximación a la literatura de patíbulo de la Corona de Aragón” (2017), “Pliegos poéticos de bandoleros en la Cataluña del barroco” (2018) i “Catalan Identity and Banditry in the Ancient Regime” (2020). També ha coordinat volums en revistes com “Culture, society and power in the Iberian Peninsula (XV-XVIII centuries)” (2018) i “Religiosity and conflictivities in the Crown of Aragon (15th-18th centuries)” (2019/2).



12:15. Rafael Roca (Universitat de València)
Rafael Roca és professor titular del Departament de Filologia Catalana, coordinador de mobilitat del Grau en Filologia Catalana i secretari de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València. A més, és membre de diverses societats acadèmiques i grups d’investigació, centrant la seua recerca en escriptors i institucions del segle XIX. Entre els seus llibres destaquen obres sobre Teodor Llorente i la Renaixença valenciana, premiades com “Teodor Llorente, líder de la Renaixença valenciana” (2007) i “El valencianismo de la Renaixença” (2011). També és secretari de redacció de les revistes Scripta i Revista Valenciana de Filologia.

Divendres, 6 de setembre de 2024

10:00. Teresa Izquierdo (Universitat de València)
Llicenciada en Història de l’Art i Professora Superior de Música, investigadora del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València. En 2011 va presentar la seua tesi doctoral europea dirigida pel Dr. Amadeo Serra sobre la fusteria a la València medieval. Ha investigat en institucions com la Biblioteca Hertziana de Roma i el Laboratoire de Archéologie Médiévale Méditerranéenne d’Ais de Provença. Ha liderat projectes de restauració i difusió del patrimoni, i ha participat en congressos internacionals. En 2010 va dirigir un estudi sobre el convent de Sant Vicent de la Roqueta de València. És membre de grups d’investigació com GV/2018/117 i AICO/2020/044, i els seus interessos inclouen la pintura i l’arquitectura gòtiques, la identitat urbana i la música als segles XV i XVI.

10:30. Francesc Villanueva
Doctor per la Universitat Politècnica de València (2016) amb premi extraordinari, llicenciat en Història i Ciències de la Música i professor en Música. El seu camp de recerca preferent és l’activitat musical durant els segles XV-XVII a la ciutat de València i, en general, a la Corona d’Aragó, amb una especial atenció als seus entorns àulics. Ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades espanyoles i europees i és responsable de quatre llibres, com a autor o editor. Ha codirigit els tres primers congressos sobre Patrimoni Musical de la Corona d’Aragó, celebrats biennalment a València. 

11:30. Eulàlia Miralles (Universitat de València)
Llicenciada (1994) i doctora (2001) en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, amb experiència com a becària predoctoral, investigadora i professora associada en diverses institucions acadèmiques. Ha sigut investigadora postdoctoral en diverses universitats espanyoles i ha impartit docència tant en entorns presencials com en línia. És membre actiu de diverses institucions acadèmiques relacionades amb la filologia catalana. Les seues investigacions se centren en l’estudi de la cultura literària de l’Edat Moderna, especialment en la literatura de no-ficció durant el període barroc, l’edició de textos i la història cultural. Ha dedicat esforços a temes com la literatura històrica i política, la poesia culta i la literatura escrita per dones seglars.

12:00. María Luz Mandingorra (Universitat de València)
María Luz Mandingorra Llavata és Professora Titular de Ciències i Tècniques Historiogràfiques en la Universitat de València. Doctorada en Història l’any 1989, la seua investigació se centra en l’edició de textos medievals i en l’estudi de les escriptures i memòries privades. Ha participat en diversos projectes d’investigació finançats, incloent-hi l’estudi de la documentació reial de l’Edat Mitjana. Ha publicat llibres de memòries dels segles XVI i XVII i ha col·laborat en l’edició dels sermons llatins de sant Vicent Ferrer. Des de 2008, és membre de la Comissió de Coordinació Acadèmica del Màster en Patrimoni Cultural. Ha dirigit diversos Treballs de Fi de Màster i ha format part de comissions per a l’elaboració dels documents de verificació del màster. A més, participa en la catalogació dels incunables de l’Arxiu de la Catedral de València.

Dissabte, 7 de setembre de 2024

10:00. Francesc Massip (Universitat Rovira i Virgili)
Dedicat a la docència universitària d’història i crítica teatral, ha publicat diversos llibres sobre el drama medieval i modern i les tècniques escèniques. Entre les seues obres destaquen “Teatre religiós medieval als Països Catalans” (1984), “Consueta de 1709” (1986), i “La ilusión de Ícaro” (1997). Va guanyar premis com el Massó i Torrents (1987) i Jaume I (1991) per l’edició crítica de la “Festa d’Elx”. Autor d’Història del teatre català (vol. I, 2007) i coautor de L’obra dramàtica de Mercè Rodoreda (2002) amb Montserrat Palau.

Ha dirigit diversos muntatges escènics com “Lo Canoge Ester convida festes” (1983), “De Tribus Mariis” (1992), i “El drac i la poncella” (1995). Ex secretari general de la Société Internationale pour l’Étude du Théâtre Médiéval, ha exercit crítica teatral en revistes com Canigó i Drammaturgia, així com en el diari Avui.

10:30. Raül Sanchis Francés (Universitat Rovira i Virgili)
Té una formació interdisciplinària de base científica, tecnològica i musical. En 2019 es va doctorar en Estudis Humanístics per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Ha impartit docència, principalment, a la Universitat Politècnica de Catalunya i a la Universitat Rovira i Virgili. Des de 2014, és investigador col·laborador dels grups internacionals d’investigació ICONODANSA i LAiREM (URV) i, més recentment, del grup de treball Biografías marginales de la Universitat de València. És autor i editor de diversos llibres i articles en revistes internacionals especialitzades i divulgatives. Ha participat en nombrosos seminaris i congressos internacionals. Ha dirigit i coordinat trobades, congressos, espectacles i exposicions internacionals sobre dansa, música i teatralitat festives. Forma part de l’equip de redacció de la Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalans de l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha rebut diversos guardons i ajudes per a la investigació, d’entre els quals destaquen un accèssit al V Premi Rafael Tudó (2018), la XXIV Beca d’Investigació Pepita Martí de Duran (2018) i el 35é Premi Valeri Serra i Boldú (2020). Actualment, els seus estudis giren al voltant de l’alteritat festiva, la presència de personatges marginals en la dansa i el teatre de caire popular, la lírica antiga, la historiografia medieval i moderna, la història de les mentalitats i l’anàlisi i l’edició de fonts coreomusicals.