Misteris del Corpus

El papa Urbà IV va instaurar el 1264 la festivitat del Corpus Christi en tota la Cristiandat després d’una sèrie de miracles eucarístics, un dels quals havia esdevingut en terres valencianes: el dels Corporals de Llutxent-Daroca (ca.1239). Aquesta vinculació originària de la ciutat de València amb la nova festivitat degué ser un factor clau perquè la catedral i la municipalitat (la Ciutat) es decidiren a instaurar en 1355 una de les primeres processons generals del Corpus Christi a la península Ibèrica.

La festa del Corpus va a poc a poc esdevenir la més esplendorosa i concorreguda del calendari festiu anual, guanyant-se merescudament una fama que travessava les fronteres del regne valencià. Al voltant del 1700, el calendari festiu estava ben establit. Al matí de la vespra, dimecres, es desenvolupava la cavalcada del convit i durant la vesprada la ciutat es convertia en un gran escenari on la gent podia gaudir en diversos llocs de teatre religiós tradicional en valencià (els Misteris) i de les danses que el municipi havia contractat per a la processó de l’endemà de la festa. La processó general era l’acte més concorregut i vistós, on els colors, la música i les olors sorprenien propis i estranys. D’ella formaven part una ampla representació tota la societat valenciana, des del poble encarnat en els gremis, fins als representants del poder municipal (jurats), reial (virrei) i religiós (arquebisbe). La música recorria tota la processó, des de les tonades populars de la dolçaina i el tabal amb les danses, passant pels passatges musicals del teatre religiós, les músiques municipals de trompetes, tabalers i ministrils de vent, els himnes en cant pla del clero de les parròquies i convents, el cant dels cecs acompanyats d’instruments de corda, fins a la més elaborada música religiosa polifònica que anava a càrrec de la capella de la Seu i que acompanyava l’element neuràlgic que culminava la processó: la custòdia processional eucarística.

El 1672, un músic municipal de València anomenat Josep Gomar concloïa la còpia manuscrita d’un llibre que recollia els textos, les didascàlies i la música de les representacions religioses que any rere any s’escenificaven en la fastuosa festa del Corpus Christi, organitzada i finançada pel Cap i Casal: els misteris en valencià de Sant Cristòfol, Adam i Eva i el Rei Herodes i la representació en llatí de l’Apocalipsi de Sant Joan. Músiques recuperades que en el present concert els transportaran a la València d’eixe temps per a recrear aquella riquesa de paisatge sonor que un valencià de l’època hauria gaudit com a assistent a la impressionant processó que coronava la Festa Grossa valenciana.

Imaginen que estan al carrer de Cavallers a finals del segle XVII i escolten com van passant els diferents elements musicals de la processó pel seu ordre. Gaudisquen de la processó del Corpus!

Francesc Villanueva

Francesc Villanueva
Doctor per la Universitat Politècnica de València (2016) amb premi extraordinari, llicenciat en Història i Ciències de la Música i professor en Músic. El seu camp de recerca preferent és l’activitat musical durant els segles XV-XVII a la ciutat de València i, en general, a la Corona d’Aragó, amb una especial atenció als seus entorns àulics. Ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades espanyoles i europees i és responsable de quatre llibres, com a autor o editor. Ha codirigit els tres primers congressos sobre Patrimoni Musical de la Corona d’Aragó, celebrats biennalment a València.