
Com a acte preparatori del 750è aniversari de la seua mort, el Festival Jaume I del Monestir de Santa Maria del Puig, cada any fa un merescut homenatge a la figura del Rei Conqueridor. Un festival en el qual, a través de la música i la trajectòria de Capella de Ministrers, i de manera transversal amb la literatura, les arts plàstiques i escèniques, es ret un merescut homenatge a Jaume I en un lloc tan estimat per tots els valencians. Conferències, concerts, taules rodones, investigació, difusió, tallers i moltes altres activitats configuren un singular festival que no només és cultural, sinó també part de la nostra història i, des d’ella, catalitzador i impulsor d’estímuls que també són econòmics i turístics.
SEGONA EDICIÓ | Octubre 2025
19:00 Sala Refectori
Conferència
Josep Vicent Escartí (Universitat de València)

20:00 Capella del Monestir
Concert
DE LA CORT AL POBLE SOBIRÀ
César Carazo & Eduard Navarro
Preu entrada conferència i concert | 5€

20:00 Església
Concert
SAN FRANCESCO. Joglar de Déu
Capella de Ministrers & AVocalCdM
Carles Magraner
Preu entrada | 5€

12:00 Claustre
Espectacle multidisciplinari familiar de música del segle XV i dansa contemporània
LES DONES DE ROÍS
CdM Project
Direcció escènica | Toni Aparisi
Direcció musical | Kaveh Sarvarian & Jon Wasserman
Entrada lliure fins complerar aforament

20:00 Església
Concert
HARMONIA SPHAERARUM
Mediterrània Consort
David Antich, Ignasi Jordà & Pau Ballester
Preu entrada | 5€
Preu per entrada | 5€
Preu abonament del festival | 10€
CARTELL | PROGRAMA
La fundació del monestir de Santa Maria del Puig es deu a la voluntat del rei Jaume I. Mentre es trobava a l’actual població del Puig preparant el setge a la ciutat de València, sant Pere Nolasco, fundador de l’Ordre de la Mercè, va descobrir enterrada sota un pujol on ara s’alça el monestir i sota una campana, una imatge en forma d’icona en pedra de la Mare de Déu. Considerant aquesta troballa com un fet miraculós, el rei va proclamar Santa Maria del Puig com a Patrona del Regne de València, ordenant la construcció d’un monestir on havia de quedar custodiada la mencionada imatge i encarregant a l’Ordre de la Mercè la guarda perpètua del santuari.
COM ARRIBAR
En Rodalia: Línies C5 i C6. Per a més informació, visita www.renfe.com.
En vehicle propi: El Monestir disposa d’una àmplia esplanada en la part posterior on es pot aparcar.
EDICIONS ANTERIORS
2024
20 h. Sala Refectori
Conferència
EL RECORD DE JAUME I EN EL SEGLE D’OR
Francesc Granell (Universitat de València)

El record de Jaume I es pot conèixer a través dels testimonis escrits en la baixa edat mitjana -documents del seu regnat, poesies dels trobadors contemporanis, cròniques coetànies o pòstumes…-, però també, i sobretot, dels visuals: les subtils i enlluernadores miniatures dels manuscrits, les corpòries pintures sobre taules o les recreacions de la figura del rei en desfilades festives són algunes de les manifestacions de l’època que ens permeten connectar directament amb la idea que tenia la societat del seu temps del rei En Jaume. Com a vehicles de memòria, agitadores d’emocions i instructores sobre la història, les imatges tenen la capacitat de mostrar les diferents concepcions del monarca en el primer període després de la seua mort. La galeria és rica i el nombre d’obres destacat: cap monarca havia rebut tanta consideració -almenys en el camp de les arts visuals-, cap altre rei podia estar representat al bell mig d’una obra tan impactant com el ‘Retaule de sant Jordi del Centenar de la Ploma’ ni podia ser rememorat de manera tan reiterada com en les festes de Sant Dionís i de Sant Jordi. Un fragment important de la memòria dels valencians, tant dels poderosos com dels vassalls, estava reservat per al monarca. I hui en dia continuem tenint-lo present. Aquesta conferència pretén explorar els continguts d’aquesta monografia i obrir un debat sobre el llegat de Jaume I a la València baixmedieval, així com la influència que el seu personatge històric ha exercit en la construcció del mite que perdura fins als nostres dies.
Francesc Granell (Universitat de València)
Francesc Granell Sales és investigador postdoctoral del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València. Realitza una estada de recerca en el Departament d’Història de l’Art de la Universitat Complutense de Madrid. En 2015 va finalitzar el Grau en Història de l’Art en la UV i, un any després, també en la mateixa universitat, el màster de recerca en Història de l’Art i Cultura Visual. En 2018 va obtenir un contracte predoctoral finançat per la Generalitat Valenciana i el Fons Social Europeu, en el marc del qual va realitzar la tesi «L’aura de la memòria. La imatge de Jaume I a la València baixmedieval (ca. 1338 – ca. 1538)», presentada el juliol de 2022. Des de llavors se li han concedit dos contractes postdoctorals: Margarita Salas (Ministeri d’Universitats) i APOSTD 2023 (Generalitat Valenciana – Fons Social Europeu).
12 h. Claustre
Concert familiar
EL PRÍNCEP DESMEMORIAT
Cia Transfermove & CdM

Cia Transfermove
Toni Aparisi, dirección escènica i dansa
Estela Martinez
Alba Galdón
Anna Mateu
Capella de Ministrers
Carles Magraner, direcció musical i violes
Jota Martínez, percussions, viola de roda i llaüt
Eduard Navarro, llaüts i gaites
El príncep desmemoriat és el nou espectacle familiar de música antiga i dansa infantil que Capella de Ministrers | Carles Magraner presenta en col·laboració amb la Cía. de dansa TransferMove | Toni Aparisi. La producció combina dansa, música, literatura i història, elements vehiculars d’aquesta proposta del grup Capella de Ministrers, amb una adaptació del conte valencià d’Enric Valor.
Recomanat per a públic de 6 a 12 anys.
20.15 h. Esglèsia
Concert
AMOR E CANÇÓ
Capella de Ministrers | Carles Magraner

Capella de Ministrers
Carles Magraner, violes i direcció
Èlia Casanova, soprano
Eduard Navarro, oud, cornamusa i xirimía
Robert Cases, llaüt, cítola i arpa
Homenatge al Rei Jaume I en el preàmbul del 750 aniversari de la seua mort (1276-2026). Trobadores de la Corona d’Aragó. Capella de Ministrers ens proposa un suggerent viatge a l’època medieval de la mà de trobadors com Berenguer de Palou o Ponç d’Ortafà, entre altres, vinculats a la figura de Jaume I “el Conqueridor”.